Seniorlab

El SèniorLab a la JdIS 2023

El passat 27 de juny vam tenir l’oportunitat de participar activament a la Jornada de la Internet Social 2023 (JdIS 2023).

L’organització de la JdIS 2023 ens va convidar a participar a l’espai de conversa sobre iniciatives adreçades a la capacitació digital de la gent gran. Ens va acompanyar la Laia Sánchez, responsable del SèniorLab al CitiLab, donant-nos suport en la presentació i ajudant-nos quan la cosa s’embolicava una mica, doncs vam tenir l’oportunitat de fer un repàs a tota la nostra història des dels començaments, explicant els projectes passats i presents, de tot el què hem aprés, i sobre tot posant l’èmfasi en la importància per la gent gran de gaudir d’espais com el nostre, on s’impulsa l’autonomia al nostre ritme i on desenvolupem les nostres iniciatives (que en tenim, i moltes!).

Per cert, ens van convidar a visitar altres espais i entitats per donar a conèixer la nostra experiència i animar a més persones com nosaltres a tirar endavant projectes com el SèniorLab.

A sota teniu la gravació de la nostra intervenció. Com es pot veure ens ho vam passar genial.

Ens fan una visita

El dimecres 26 d’abril vam tenir una trobada al Citilab amb el regidor de Medi Ambient de Cornellà de Llobregat, David Calabuig. Un grup del Seniors estem treballant com fer un bon reciclatge i hem tret molta informació de les xarxes socials, però volíem saber com el nostre municipi afronta la recollida de la brossa. En David ens va fer una molt bona explicació de tot el sistema de reciclatge, sobre tot començar desde casa y saber amb exactitud on va cada cosa. Si tots fóssim conscients d’una bona selecció al moment de llençar la brossa al contenidors aixó es traduiria en menys residus i més estalvi energètic.

Els jardins botànics

Els jardins botànics, tenen com a missió popularitzar el món vegetal, fomentant el seu estudi, ensenyament, divulgació i conservació, així com també el seu ús sostenible. Tenen els seus inicis a l’Antiga Grècia, amb els jardins de simples orientats essencialment vers l’alimentació i les plantes medicinals, se instal·laven els voltants dels temples.

Jaume Salvador i Pedrol

Jaume Salvador i Pedrol fundà en 1723, el primer Jardí Botànic i el gabinet d’Història Natural del Principat, en una finca de la seva família, a Sant Joan Despí. El lloc era conegut com la Lluisitana, i més tard passa a anomenar-se Can Pau Torrents. El gabinet d’Història Natural, comptava amb importants herbaris i també amb col·leccions de fòssils, conquilles, coralls i drogues exòtiques. El seu fons, recopilat en uns armaris fets pel seu fill Josep, formen part avui del Museu Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona.

Han estat diversos, els espais que s’han anat obrint a la ciutat de Barcelona, el primer 1733 a la Rambla, al segon al que el marquès de la Ciutadilla va fer al 1784 prop de el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, després els jardins de la Universitat al 1842 i l’antic jardí botànic 1941, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer en el punt on es trobaven les antigues pedreres de la Foixarda, a Montjuïc, aquests dos últims continuen oberts als ciutadans com jardins. L’actual jardí botànic de Barcelona va ser creat l’any 1999, a partir d’un projecte de restauració d’un antic abocador de residus sòlids al parc de Montjuïc. Destaca la seva gran varietat de col·leccions de plantes mediterrànies.

Jardí Botànic de Barcelona

La col·lecció de Bonsai, té el seu origen en el llegat que la família de Pere Duran i Farell va deixar al Jardí. Aquest enginyer, empresari va ser també un reconegut mestre en el món dels bonsai. Des que es va iniciar en aquest art a el principi dels anys vuitanta i fins a l’any de la seva mort, el 1999, va desenvolupar i va reunir una notable col·lecció de 108 bonsai d’espècies mediterrànies, 80 dels quals es troben en la col·lecció d’El Jardí Botànic de Barcelona que ha ampliat i desenvolupat aquesta col·lecció a través d’adquisicions, altres donacions o recuperacions, actualment compta amb 342 exemplars. Hi ha un espai habilitat als vivers d’El Jardí, on es poden veure exposats 36 bonsais que varien segons les estacions i les necessitats de cada exemplar. Alguns arbres s’exposen amb plantes de jardineria que es disposen al seu costat, que complementen i realcen la bellesa de l’arbre, imiten la manera de com es mostren tradicionalment en el Japó.

Aquesta col·lecció rep periòdicament la visita d’un mestre japonès que assessora, marca pautes i aporta el seu toc magistral en la modelació dels arbres. El Jardí Botànic de Barcelona treballa amb l’objectiu de convertir aquest conjunt de bonsai en una col·lecció de referència internacional d’espècies mediterrànies.

Els altres jardins botànics a Catalunya son:

L’Arborètum de Masjoan té 400 ha d’extensió, es troba al municipi d’Espinelves. María Masferrer i Rierola, naturalista i botànic molt interessat en l’estudi de la flora i la fauna local, el construí a principis del segle XX. Consta de 58 espècies diferents de coníferes, amb exemplars de més de 40 metres d’alçada. Les primeres sequoies arriben des de Califòrnia i es planten el 1911. Amb el temps s’incorporaren altres espècies de cedres, pins i avets.

El jardí botànic Marimurtra es va iniciar cap al 1924 per l’empresari alemany Carl Faust i Schmidt, des del 1951 és propietat de la fundació privada Carl Faust. Està situat als primers acantilats de la Costa Brava a Blanes, en una extensió de 4 ha, es poden contemplar unes 3.000 espècies, la majoria exòtic as. Està considerat com un dels jardins més importants d’Europa des del punt de vista paisatgístic.

Jardí Botànic de Cap Roig

El jardí Botànic de Cap Roig està situats entre els municipis de Palafrugell i Mont-ras, a la comarca del Baix Empordà (Girona). Amb una extensió de 17 hectàrees, els jardins atresoren prop de 1.000 espècies botàniques procedents de tot el món i escultures de reconeguts artistes nacionals i internacionals. Els orígens d’ el castell i el jardí es remunten a 1927, quan el matrimoni Woevodsky va decidir instal·lar-se en aquest paradisíac indret de la Costa Brava, l’esposa Dorothy Muriel Webster, aristòcrata anglesa i decoradora, va fer els treballs de jardineria.

El jardí botànic Pinya de Rosa està situat entre els termes municipals de Blanes i Lloret de Mar. El va crear, Fernando Riviere de Caralt, qui va comprar la finca l’any 1945. El jardí te unes 50 ha., està especialitzat en cactus, i en te més de 7.000 espècies. Aquest lloc posseeix un microclima que oscil·la entre els 17 i 29ºC de mitjana i que permet el desenvolupament de plantes tropicals com les suculentes, dracenes, palmeres i altres tipus locals de la zona. Algunes col·leccions són extraordinàries i rares al món, com la col·lecció de Opunties, que inclou 600 espècies diferents. Igualment són reconegudes les col·leccions d’àloes, ucàs i atzavares.

El jardí botànic del Museu de Gavà, es va inaugurar 1978, es troba els voltants de la Torre Lluc i té la intenció de mostrar-nos la riquesa vegetal natural d’El massís de Garraf així com la flora de la comarca de el Baix Llobregat amb un espai de 800 metres quadrats.

Jardí botòtanic El Molí del Foix està situat a Santa Margarida i els Monjos, al voltant del antic Molí de Foix, que és de l’època medieval (segle X) i era destinat a moldre el gra, amb l’ajut de l’aigua del riu Foix. Actualment només s’hi conserva un edifici i part de la bassa, el segle XIX es va ampliar i transformar amb un magatzem de vi, passa al 1995 a propietat municipal fent, El jardí botànic annex, on hi trobem plantes autòctones de la flora típica de l’Alt Penedès, també hi trobem 7 varietats diferents de raïm i fruiters com l’ametller, l’olivera i la figuera. El jardí botànic és un lloc per aprendre mentre es passeja, també s’hi organitzen activitats escolars a l’aula de natura.

Ecoherbes Park és el primer jardí botànic medicinal i ecològic de la Península Ibèrica, i al mateix temps una reserva d’espècies vegetals en perill d’extinció, va ser inaugurat l’any 2015 a l’Ampolla (Tarragona) alberga més de 400 espècies de plantes medicinals, aromàtiques y culinàries, de diferents parts del món. També hi trobem una gran biodiversitat d’espècies arbòries i arbustives autòctones.

El Jardí Botànic, de 2 hectàrees, es troba dins d’un parc ecològic de 10 hectàrees. En la seva construcció s’ha conservat la morfologia del terreny, amb els murs de pedra seca centenaris, i s’ha respectat la vegetació arbòria ja existent, on destaca el pi blanc, l’olivera (amb alguns exemplars mil·lenaris, i el garrofer, algun dels quals té més de 300 anys.

Els parterres de plantació faciliten el drenatge i la ventilació de la terra, propiciant una estructura òptima del sistema radicular de les plantes. Tots els parterres són individuals i en cada un hi ha plantada una sola espècie, la qual cosa facilita l’adequació del substrat a les necessitats específiques. Van acompanyats d’un cartell individual on s’expliquen les propietats i els usos de les plantes, el nom comú, el nom botànic i el lloc de procedència original de cadascuna.

Dins del recinte, formant part del jardí, s’hi troba l’anomenat Racó de les Bruixes, on s’hi ubiquen plantes altament tòxiques, verinoses i de propietats psicotròpiques. Aquest és un recinte d’accés restringit per a menors. El jardí, que també és una reserva d’espècies vegetals en perill d’extinció, disposa d’un banc de llavors o gimnosperma. Posseeix un viver propi de reproducció, i s’experimenta sobre l’adaptació climàtica de moltes de les espècies que el conformen.

Ecoherbes Park

https://www.youtube.com/embed/ffrRlryg0kA?si=3Xhy0S2fqTOL3Zgn

LA MIGRACIÓ AL CINEMA

PRODUCTES DE PROXIMITAT – SISAVISALACUINA+1

HISTORIA DEL CARRER XIPRERET

Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala

tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.

La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.

Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano

Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.

MAPATGE COL.LABORATIU – DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

SIS AVIS A LA CUINA + 1 – MERCATS DE FERRO

En el treball realitzat per Sis avis a la cuina+1, podem veure un recull dels mercats mes emblemàtics, que van sorgir a la ciutat de Barcelona.
Alguns d’ells amb la particularitat que van ser construïts sobre les runes de convents i/o esglésies, donant el nom d’aquests antics emplaçaments a les noves construccions.
Segons la informació trobada, aquests mercats van néixer el segle XIX, com concepte de mercat cobert, coincidint en un moment en el que es vol donar importància a la reestructuració dels espais urbans.
Algunes d’aquestes construccions les podem identificar amb un clar concepte modernista, potser volent donar una visió mes industrial dels mercats en els que tota l’estructura està realitzada en vidra i ferro, passant aquest últim, de elements decoratius (de una gran riquesa ornamental) a la construcció d’edificacions, façanes, columnes, enreixats, estructura de les finestres, també volem resaltar la riquesa del vidre, amb un gran colorit i formes que donen a l’estructura moviment i llum, però no per això deixant de ser edificis de una gran bellesa i riquesa estructural.
El que si es cert es que aquestes edificacions s’han convertit en joies arquitectòniques i els espais on es troben han adquirit categoria e interès turístic.
Article: Dolors Solano

BARRI PERDUT DE BARCELONA

Tot va començar amb la visita a la Casa dels Entremesos, per casualitat vaig arribar aquest indret sense sabé que feien en aquest lloc.
Sorpresa agradable ja que a la porta, la persona que feia les tasques de vigilant ens va explicar que feien i quina trajectòria tenia l’establiment, ens va convidar a pujar a la primera planta per veure una exposició anomenada “Barri Perdut”, de la qual ja ens avia fet una petita introducció.
Vaig quedar per un costat encantada i per altre molt trista, en assabentar-me d’una part tan important de la historia de Barcelona, desconeguda per mi fins aquell moment.
Un barri perdut, amb tot el que comporta: carrers desapareguts, gent desnonada, cultura desapareguda, festes del barri perdudes, nens que van perdre els seus amics i companys de jocs, el seu entorn, comerços que van a ver de traslladar-se altres carrers on van haver de començar de nou les seves activitats comercials.
Una presa de decisions, amb unes conseqüències brutals de les quals ningú es va fer responsable, ja que l’objectiu era obrir una via directa al mar, la Via Laietana (abans anomenada Gran Via A), la modernitat de la ciutat avançava i calien sacrificis.
Tal i com anava descobrint aquest barri de carrerons estrets, veia en algunes de les imatges nens de mirada sorpresa, davant de les càmeres dels fotògrafs que anaven prenen testimoni gràfic, de tots aquells carrers que en breu desapareixerien, i em pregunto què deurien pensar.
Anys després va arribar la guerra, i els bombardejos de les tropes italianes des de el mar van impactar amb edificis que encara envoltaven la Plaça Nova, i altres entorns propers, van aprofitar la avinentesa i rescatar el Pla de la Reforma inicial per destruir i fer desaparèixer els carrerons i habitatges que encara envoltaven la Plaça Nova.
La Casa dels Entremesos que te un llarg recorregut (va ser fundada el 1439) va voler ser garant i preservar la cultura en tots els seus besants: Festes de Sant Roc, Bestiari, Gegants i Caps Grossos…
Article: Dolors Solano

http://lacasadelsentremesos.cat/